poble:les barraques de pedra en sec.
BREU HISTÒRIA DEL CINE MIRADOR
Era l’any 1946 quan Romualdo Roda Roda va obrir el CINE MIRADOR. Fou tot un esdeveniment que el nostre poble poguera gaudir d’aquest art en plena postguerra.
Això va ser possible gràcies a la iniciativa d’aquest home emprenedor que al carrer Sant Miquel tenia dos patis i va pensar a aprofitar-ho per a fer cine i espectacles. En un primer moment el cine es va fer al pati de baix i el de dalt era terrassa descoberta. Després es va ampliar als dos patis. Al cine li van posar el nom de Cine Mirador, encara que la gent del poble el coneixia com el Saló de Romualdo, ja que es feia a més de cine, espectacles de “varietés”, teatres, comediants, orquestres i ball.
L’autobús Mediterráneo, amb Castro de conductor, portava les saques de pel·lícules els divendres a la plaça, o Transportes “La Perla” fins a Sant Mateu.
Si fem memòria, recordem que hi havia dos fileres d’uns 12 bancs i la resta cadires , el saló tenia una cantina, dos serveis , un escenari amb la seua tramoia i porta d’eixida, la part de projecció on estava la màquina i la sala del rebobinat, on al final de la pel·lícula es rebobinava per a deixar-la en condicions de tornar-la. Per a aquestes tasques tenia Romualdo dos operaris, un d’Albocàsser i l’altre de Tírig, Agustín Alcàsser. El cine es feia els diumenges a la nit, amb la excepció del dia santa Quitèria, que hi havia dues sessions, una vesprada i un altra nit. Primer el rosari, segon el ball i després el cine.
Era un cine sense censures, tret de les que ja venien amb la cinta, la gent del poble tots els diumenges omplia el saló, hi havia seients reservats i fins i tot pujava joventut del terme les Coves i d’Albocàsser . Encara està en la memòria dels nostres pares el dia de l’estrena de La Violetera (1957) , La Gilda (1946) i El último cuplé (1957) amb bancs plens i cadires als passadissos. A la mitja part la gent menjava cacaus i tramussos que els venia Cento el Correu i a l’estiu el seu gelat casolà. Això s’acompanyava amb els famosos Nik i Dux, refrescs de taronjada, llimona i maduixa que els feien a València i Vila-real i les llimonades 3B de Barreda de Sant Mateu. A la memòria encara tenim el rodolar de les botelletes, fins que aplegaven a l’escenari.
Abans de la pel·lícula es projectava el Nodo, que era una mirada al país de l’època. En un poble menut on no existia la televisió, les pel·lícules creaven la fantasia d’aquella joventut, que veia tots els diumenges els seus ídols: Elizabeth Taylor, Sara Montiel ,Tony Curtis, Paco Rabal…
El cine va passar a les mans del gendre de Romualdo, casat amb la seua filla Rosarito, Francisco Folch Navarro, que va anar a Castelló a traure’s el carnet d’operador, que el capacità per a projectar cinema. Paco va continuar el cine amb la mateixa dedicació i qualitat que el sogre, fins a l’any 1969 quan, amb la vinguda de la televisió al poble, es va tancar el cine Mirador.
Els cartells de promoció que es poden veure en aquesta exposició corresponen a la última etapa del cine Mirador, ja que la Paramount obligava a fer la compra de les pel·lícules juntament amb els cartells, que són els que es mostraven a la porta del cinema per a informar del contingut del film.
Agraïm a Rosarito Roda Beltran que ens haja cedit els cartells de les 24 pel·lícules que exposem:
La vida vale más
Hatari Saul y David
Tu, kymi y yo
El rostro impenetrable
El mundo de Suzie Wong
Espía por mandato
Cintia
Es mi hombre
Raíces profundas
Samantha
Vacaciones en Roma
La taberna del Irlandés
Pandora desde el puente
El sol en el espejo
El balcón sobre el infierno
Playa de Formentor
Boeing boeing El mayor espectáculo del mundo
La senda de los elefantes
Camino del Rocío
Las joyas de la familia
Héroes de blanco
Noches de verano
UN TÍRIG.... DE CINE!
Pel·lícules filmades a Tírig.
Aquesta setmana presentem també dues pel·lícules domèstiques filmades a Tírig l’any 1955. Les va fer Antonio Adell Segarra, que vivia a Barcelona, durant les vacances d’estiu que van passar al poble amb la família. També filmaven el seu fill, Antonio Adell Martí i el ser futur gendre, Josep Sauch Saltó.
La càmera no era molt gran i es podia portar a la mà. Era l’equivalent de les càmeres digitals d’avui en dia, encara que no se’n veien moltes en aquells temps. No portava piles ni bateries sinó que se li donava corda com als rellotges. Es carregava amb petits rotllos de pel·lícula que, després de revelats, s’havien d’anar empalmant. L’edició es feia enganxant els trossos amb acetona, que era el mateix sistema que s’usava per reparar les pel·lícules comercials quan es trencaven.
Molta gent del poble encara deu recordar la filmació del western casolà Ladrones en Tirig City. Davant la càmera hi havia uns pocs actors aficionats i darrere, segons diuen, molta gent mirant. Desgraciadament, no hi havia encara la moda de les preses falses i no queden imatges del públic. És divertit veure la ingenuïtat amb què estan fetes les interpretacions dels actors, el material utilitzat i els “efectes especials”.
LADRONES EN TIRIG CITY
Productor: Antonio Adell
Guió i direcció: Josep Sauch
Repartiment principal:
Sheriff: A. Adell
Ajudant del sheriff i “malo” de la pel·lícula: A. Adell Jr.
Forastero (el “bò” de la pel·licula): J. Sauch
Ama del “ganado” robat: Natalia
Forajidos: el Moreno, Sentet i Arturo
La segona pel·lícula són escenes del poble a l’estiu: L’arribada en el cotxe de línia, diverses excursions (al barranc, a la bassa, … ), un bateig i altres escenes familiars.
Volem agrair a la família Sauch Adell la cessió de les pel·lícules. Donem les gràcies també a Xavier Sauch que ha digitalitzat aquest document de la història de Tírig.